Primer itinerari de lectura que et recomano.

14. Trotsky: Història de la Revolució Russa.

Trotsky: Història de la Revolució Russa. Tres volums. Ruedo Ibérico, París (imprès a Alençon), 1972. 293, 304 i 430 pàgines (és l’edició que jo vaig llegir i utilitzo). La primera traducció al castellà (d’Andreu Nin) va aparèixer en dos volums de l’Editorial Cenit, Madrid, 1932. Hi va haver després una edició d’aquesta versió corregida per Jorge Abelardo Ramos a l’Editorial Tilcara, Buenos Aires 1962-63. El 1985 SARPE va reproduir l’edició en la Biblioteca d’Història de la qual t’he parlat abans. (Escrita en rus en el desterrament a l’Illa de Prinkipo, Mar de Màrmara, Turquia, iniciada el 1929 –el novembre Alexandra Ramm va rebre la primera sinopsi- i acabada el 29 de juny de 1932, quan envia a Alexandra Ramm l’últim Apèndix que tancava el tercer volum. Apareix The History of the Russian Revolution. Vols. I-III, traduïda per Max Eastman, a Londres 1932-33).

Per a veure’n el text (parcial, Prefaci i capítols 1 i 2) en anglès polseu aquí.
Mira el text en espanyol en la nostra secció Història de la Revolució Russa.

Em resulta difícil resumir tot el que m’empeny a insistir en que aquesta obra és imprescindible no per a un aspirant a revolucionari sinó senzillament per a una persona culta. Intentaré sintetitzar-ho:

1. És una Història d’una revolució escrita per un dels actors individuals principals del procés ("Si Lenin no hagués aconseguit arribar a Petrograd l’abril de 1917, la Revolució d’Octubre no hagués tingut lloc" va escriure Trotsky a Preobrazhensky. "Si jo no hagués estat present el 1917 a Petrograd, la Revolució d’Octubre hagués tingut lloc de totes maneres -sempre i quan Lenin hi hagués estat i en el lloc de comandament-. Si ni Lenin ni jo haguéssim estat a Petrograd, no hi hagués hagut Revolució d’Octubre, la direcció del partit bolxevic l’hauria impedit, d’això no en tinc cap dubte" va escriure en el seu Diari francès). Parla del que ha viscut en moments decisius en llocs decisius. I per això és una obra única en la literatura mundial. Apassionadament partidista és, alhora, implacablement rigorosa en la seva objectivitat. És un exemple eminent de la imprescindible unitat contradictòria dels elements objectius i subjectius en un revolucionari.

   El geni militar de Trotsky (el que li va permetre crear i portar a la victòria l’Exèrcit Roig) brilla aquí com mai: per a un bon cap militar res és més necessari que aconseguir i dominar una visió i una comprensió realistes del camp enemic, una visió de la qual s’extirpa l’optimisme infundat, l’emoció i la deformació dels fets.

   Trotsky és rigorosament objectiu en estudiar, analitzar i descriure la realitat dels enemics als quals va combatre apassionadament i combat en narrar-ho.

2. És un exemple genial de l’aplicació del materialisme històric per a la comprensió i l’anàlisi d’un procés. Si la burra nefasta de Marta Harnecker hagués entès, llegint aquesta Història, el que és i com s’explica el materialisme històric otro gallo le hubiera cantado a ella i als desafortunats/des a qui va desorientar amb els seus bodrios. Per dir dos exemples: 1) s’hauria assabentat de la “llei del desenvolupament desigual i combinat” en el capitalisme. 2) hauria pogut penetrar en el complex i fonamental estudi de la dinàmica dels processos de la relació entre les classes i els partits.

3. Està meravellosament escrita. Trotsky és un cas rar d’orador genial, magistral (Lunacharsky –ell mateix, un orador eminent- va dir que era "el primer tribú del seu temps") que també és un grandíssim escriptor. El qual no per casualitat, fou conegut pel nom de La Ploma. Com tants tontos diuen de les obres difícils ben escrites, “es llegeix com una novel·la”. Si et passa com a mi l’hauràs de llegir diverses vegades. La primera d’una prolongada única tirada, atrafegat seguint el fil de la narració. Les següents per submergir-t’hi, prendre notes, estudiar, tants i tants passatges que amaguen ensenyances clau. Et recomano que llegeixes amb retolador i que en la primera lectura vagis tant sols marcant als marges les crides per guiar-te després en les relectures.

Tanco aquesta indissimuladament entusiasta referència amb dues anècdotes personals: 1a. Jo he regalat, que recordi, més d’una dotzena d’exemplars d’aquesta obra. Ha estat la manera més eficaç amb que he exercit el proselitisme comunista. 2a. Vaig fer amb aquesta obra una esquinçadora autodemostració del mal que la desviació stalinista va produir a l’URSS. El 1990 vaig regalar un exemplar de la Història a una camarada excel·lent, catedràtica a Moscou, cuidadora del Museu Lenin, a qui l’stalinisme i les seves seqüeles havien negat (com a centenars de milions de russos des de 1932) la possibilitat de conèixer aquesta obra (i amb això de conèixer i entendre el procés de la Revolució d’Octubre). Fascinats i enlluernats en llegir-la, ella i un grup dels seus camarades van emprendre la tasca de retraduir-la del castellà al rus. Era ja massa tard per evitar la implosió de la URSS. Tant de bo no ho hagi estat per sembrar allí les llavors d’una difícil recuperació d’una consciència revolucionària lúcida i eficient.

15. Isaac Deutscher: Trotsky. El profeta armat (1879-1921).